15 de juliol de 2018.
Després de torna de passar 6 dies a la Vall d’Aran amb una fresqueta molt recomenable, a Wimbledon s’escalfaven amb els millors moments d’un Grand Slam dels darrers 5 anys. L’èpica, l’emoció, la varietat i un gran tennis ha fet vibrar a qualsevol amant dels esports. Un ESPECTACLE immillorable i molt millor que qualsevol partit del Mundial.
La increïble remuntada de Kevin Anderson contra Roger Federer va ser una sorpresa amb majúscules. I va donar valor al darrer Us Open guanyat per Nadal. Federer buscava el seu 10è Wimbledon i després de 4 h. i 14 min., el gegant sudafricà aprofitava molt bé les seves pilotes de trancament (4/7 per 3/12 del suís), i amb un 5è set molt emocionant (13 a 11) aconseguia la «matxada», amb un trencament de servei, en cada un dels darrers 3 sets. Tot i perdre, en moltes de les estadístiques del partit: percentatge de 1rs (69%-67%), punts guanyats amb 1r servei (79%-76%), punts guanyats amb 2n, i punts totals (195-190). Guanyant Anderson en Aces (27-17), punts guanyadors (65-61), errors no forçats (31-33). L’aprofitar molt bé les pilotes de break va ser decisiu.
Nadal- Del Potro, va ser una meravella, amb un guió, que voldria Spielberg, per qualsevol de les seves superproduccions. Amb un set a dalt de Rafa i tres pilotes de set en el Tie Break del segon, Del Potro va acabar guanyant el set i també el tercer. Rafa estava contra les cordes. Nadal es va recuperar amb un repertori de deixades,volees i joc d’atac mai vist en l’herba en la seva dilatada carrera (36/47-77% contra 14/28-50% de l’argentí). Va compensar la terrible diferència en Aces (3-37) i la brutal garrotada de la dreta de Juan Martín. En punts guanyadors,»Delpo» s’imposaria, gràcies als «Aces» (77-67), mentre Rafa, ho faria en errors no forçats (34-52) i en punts totals (177-164). L’aprofitament de les pilotes de break (4/10-40% de Rafa, per 2/7-29% de Delpo) i el percentatge de punts guanyats en la restada (34% Rafa, per 30% de Delpo), acabarien marcant les diferències. Deixades, volees en planxa, canonades, rallies i varietat en el marcador. TENNIS d’altíssim nivell.
I divendres, l’èpica és va apoderar de la magnífica pista central de Wimbledon. Als organitzadors tot els hi va sortir malament. Amb Federer eliminat per voler ser diferents i posar-lo de Nº1 del quadre quan no li tocava. Haguéssim vist un Federer-Del Potro a quarts, amb Djokovic esperant a «Semis», i un Nadal-Anderson a quarts, esperant Isner a «semis» (Nadal contra canoners). Però quedava la Final anticipada, Nadal-Djokovic. El partit que tothom volia veure, en segon torn, després de la semifinal de «sacadors», Isner-Anderson. Quasi 7 hores vam haver d’esperar, en un partit interminable (26 a 24 en el 5è set), on em preguntava, per què no hi ha Tie Break en el set decisiu? A Australia Open tampoc hi és. Per què no és juga amb un sol servei? Ampliant 25 cm el quadre de servei o reduint 25 cm el quadre, mantenint els dos serveis. Avorriment absolut, més de 100 aces i 150 punts de servei, 569 punts. Van córrer més Nadal-Del Potro, amb quasi 2 hores menys de partit i 386 punts (9.899 m. contra 9.228). Isner va colpejar 291 primers serveis, a més de 210 km/h, entrant 3 de cada 4, un autèntic especialista. En els darrers 4 serveis del 5è set, no podia arribar als 190 km/h. Avui dissabte l’hi han posat una pròtesi d’espatlla. L’únic gran moment va ser veure caure a Anderson i colpejar una gran dreta amb la mà esquerra en el penúltim i decisiu joc del partit.
En el grandiós i desitjat Djokovic-Nadal, l’organització va semblar amateur i va perjudicar clarament a Nadal. Van decidir jugar el millor partit del Torneig en indoor, sense ploure, perquè nomes quedaven 75 minuts de llum diürna. A les 23 hores havien de parar el partit per una normativa britànica en el millor i més emocionant moment. I per rematar-ho, la continuació el dia següent es va haver de jugar també en indoor perquè les regles ho diuen així. Un gran partit de 5h i 15min., jugat en dos dies diferents va permetre a Nole estar en bona condició física durant les més de 5 hores. i a sobre en indoor, on el serbi és un gran especialista. País de «pendereta. Així és tracta al nº1 del rànquing? Què s’havia de fer? Jugar el dissabte a les 12h abans de la final femenina. Només va durar 1h i 5 minuts.
Les xifres del millor partit del Torneig, conjuntament amb el Nadal-Del Potro, van ser aquestes. Van córrer més metres que cap altra partit (6.051m-15.7 metres per punt de Nole, per 6.392m- 16.6 metres per punt de Rafa), a un ritme i intensitat inhumà (Delpo-Nadal, 14.2-14.8 m.per punt; Anderson-Isner, 7.8-8.4m.; Federer-Anderson, 9.0-8.3m.) En cops guanyadors, errors no forçats i percentatge de 1rs serveis, empataven increïblement (73 winners, 42 errors no forçats, 71% 1ers). En punts totals (195 a 191), Aces (23/9), i percentatge de punts guanyats amb 1r servei (76% a 67%) va guanyar Djokovic. És a dir, Nole guanyava 3 de cada 4 punts en que entrava el primer servei, mentre Rafa 2 de cada 3. En aquest aspecte del joc és on el serbi va poder igualar el partit per acabar guanyant. Nadal va ser superior en: punts guanyats amb 2n servei (57% a 47%, a Del Potro també el va deixar en 45%, per 62% de Rafa), en pujades a la xarxa i percentatge de punts guanyats (37/50-74% per 30/44-68%), i en percentatge d’aprofitar les pilotes de trancament (4/19- 21% Nole, per 4/11- 36% Rafa). En el 5è set Rafa va desaprofitar dues vegades un 15-40, i Nole una pilota de partit. I en el 3r set, en el Tie Break, no va aprofitar les dues pilotes de set que va tenir. Aquests petits importants detalls van estar decisius en el millor partit dels darrers anys.
Nadal va restar agressiu en quasi tot el partit. Es va situar a sobre la línea de fons per atacar la pilota i anticipar-se al servei del serbi, com va intentar fer Thiem contra ell a París, i com va fer Rafa contra Del Potro a quarts. I això l’hi va provocar masses errors forçats i alguns punts directes del serbi. Tot i que també vam veure la versió més valenta, agressiva i variada d’un Nadal que no deixa de sorprendren’s amb un tennis espectacular i efectiu, contra una gran versió de Djokovic. Potser amb un joc més conservador en moments clau l’hi hagués anat millor. El pla de joc va ser aquest.
Demà veuré la final del Mundial entre França i Croàcia. En indoor espero que no. Si no seria futbol sala.