23 de juny de 2018.

Mai és tornarà a veure en l’esport mundial un domini tan aclaparador. Una supremacia tan exagerada, una exhibició d’entendre el joc, de varietat tàctica, d’una tècnica peculiar i efectiva, d’una majestuosa condició física, i sobretot una inhumana capacitat mental de millorar continuament el seu joc per continuar guanyant en la superfície que exigeix ser el jugador més complert del Tennis. I fer-ho 11 vegades no és d’aquest planeta. I el nas em diu que encara no ha acabat. La llegenda és continuarà engrandint uns quants anys més, encara que l’hi pesi als seus detractors.

He desglosat les estadístiques dels 7 partits per intentar descobrir de quina manera és podria derrotar al balear. He agafat la millor versió dels rivals amb qui s’ha enfrontat. La primera ronda amb Bolelli i un set i mig amb Schwartzman han estat els únics moments en que l’han pogut incomodar, amb un joc molt agressiu amb un elevadíssim risc que els ha portat a ser els jugadors que més errors no forçats han realitzat (58 l’italià, i 64 el petit argentí). Rafa ha aconseguit 41 trencaments de servei de 95 oportunitats (43%), i l’hi han trencat el seu servei en només 11 ocasions de 48 oportunitats (23%), destacant els 5 de 20 de Schwartzman, com a clar exemple, de la dificultat de guanyar-li el servei. En la final contra Thiem, l’austríac només va poguer trencar 1 vegada dels 3 intents que va tenir. En canvi Nadal va oferir el seu millor joc en el darrer partit, tot i el seu pitjor percentatge en pilotes de break (5/17) amb un 27%, i també en el percentatge de punts guanyats amb el 2on servei (12/26), amb un 46%. Pel contrari, en la Final va pujar el l’eficàcia del 1er sevei fins el 68% (en els 6 partits anteriors havia entrat el primer servei en un 60% de les vegades), guanyant en la Final el 82% d’aquests 1ers serveis (45/56). Aquest és un del punts forts del joc de Nadal per afrontar pilotes de break en contra, al saber que si entra el primer servei, 4 de cada 5 vegades ho aconsegueix salvar. També en pujades a la xarxa va donar una lliçó a Thiem, guanyant 16/18 vegades que va jugar a l’atac (88%). En el total dels 7 partits va guanyar a la xarxa un 73% (87/119), permetent als rivals quan l’atacaven un pobre 58% (61/115). En la restada, és insuperable, guanya el 48% del punts (317/664), mentre permet només un 28% (175/617), és a dir, és com si comencés quan està restant amb 40 iguals cada joc. I al servir amb 40-15 en cada servei. Impossible guanyar-lo amb aquesta darrera estadística.

Hi ha una estadística que m’apassiona en el Tennis: els punts guanyadors i els errors no forçats. Són les úniques estadístiques oficials que ens ensenyen. I jo ho amplio en tres aspectes estadístics, on Nadal, és el millor del tennis actual:

1. Errors forçats del rival. Al no tenir gran contundència en el seu joc, el ritme infernal i el càstig mental i físic, provoca errors forçats als seus rivals.
2. Errors no forçats, forçant al rival. És a dir, fas l’error perquè arrisques en el teu joc. El Nadal actual fa més errors d’aquests que en els seus inicis, perquè el seu tennis la potència dels serveis i les dretes rectes dels rivals l’obliga a jugar més dominador, tot i no tenir un gran servei. Pel contrari, provoca molts d’aquests errors als seus rivals obligant-los a jugar una pilota més. Els rivals han de forcar situacions límit perquè no veuen forat per aconseguir guanyar punts.
3. Errors no forçats, no forçant al rival. Tots aquells cops, que serveixen, per preparar una millor bola per atacar, o per treballar el punt des de la solidesa i la profunditat. D’aquests errors, quasi mai en fa ja que juga amb amplis marges d’error per passar a jugar amb agressivitat i molta intensitat. I així acabar dominant clarament als seus rivals.

Nadal, sempre fa menys errors no forçats que els seus rivals, i pel contrari, en cops guanyadors, no pot guanyar a «kamikazes» com Bolelli (44-30), atonyinant-lo en errors no forçats (25-58). La terrible potència de Thiem s’imposa (34-26), per 24-42 d’errors no forçats (els 7 ace a 0, desfant l’empat dels cops guanyadors). Menció a part, el partit amb Diego Schwartzman. Dos parts ben diferenciades. El primer set i mig amb clar domini de l’argentí fins l’aturada per pluja. On va tenir al de Manacor contra les cordes (duïa 17 winners a 1 d’avantatge), amb un joc de màxim risc, a cops molt rectes i potents. Després al sortir el sol no va haver-hi partit. al començar a botar la bola més viva i alta en tots els seus cops, 33-20 winners a favor de Rafa, per un total de 46-64 d’errors no forçats, a favor de Nadal, tot i perdre el seu únic set dels darrers 14 partits a París.

En els punts totals, Nadal és una autèntica màquina per aconseguir guanyar els partits amb claredat. Amb Thiem (105-79) i Delpo (87-61) un diferencial de 26 punts. Diego (137-110), 27 punts, 24 Marterer (104-80), 36 Gasquet (93-57) i Pella (94-58), i «només» 22 punts contra Bolelli (119-97). Aquesta és una comparativa que s’assembla molt als resultats dels partits de l’NBA.

Estadísticament, la direcció dels serveis de Rafa són digne d’estudi. Mentre en els 2ons servei, 2 de cada 3 serveis busca el cos del rival per evitar les palanques contundents dels bons restadors. En canvi, en els primers serveis ha sofert una gran transformació durant el Torneig. En els 5 primers partits, on només efectuava, 1 de cada 3 serveis buscava el cos dels rivals, i va aconseguir més punts directes de servei (2 de cada 3 primers serveis, colpejava a fer l’ACE). En les semifinals contra un perillós Del Potro, va canviar l’estratègia, servint 1 de cada 2 primers serveis, al cos del «llargarut» argentí (26 al cos/26 amb angle o a la «T»), concedint molt poques oportunitats de trancament (0 de 7), i totes en el primer set, no deixant-lo desenvolupar el seu joc contundent, amb un domini aclaparador del mallorquí (35 a 20 cops guanyadors). En la Final contra Thiem, va anar més enllà. Va renunciar a fer cap «ACE» per servir 2 de cada 3 primers (36 al cos/20 angle o a la «T») al cos de l’austríac per no deixar-lo ser agressiu en la restada, i acabar assolint una gran avantatge en el terreny on Thiem era més superior. A Madrid, Thiem va guanyar amb certa comoditat. A París, només va concedir 3 pilotes de trancament al fantàstic austríac, per deixar clar que era invencible. Dominic no va tenir preparat cap Plan B per aconseguir incomodar el servei de Nadal. Va estar tot el partit restant sobre la línea de fons, sense treure cap avantatge. En canvi Nadal es va situar 5-6 metres darrera de la línea de fons per reduir la potència del 1er servei (més de 220 km/h) i l’espectacular efecte liftat del segon servei de Thiem.

Com és podria guanyar a Nadal? Amb la indolència i valentia de Bolelli, les cames de Schwartzman, les deixades de Cecchinato, la dreta de Del Potro, el revés de Djokovic, el servei i la potència de Thiem, la volea de Federer i unes condicions climatològiques de quasi pluja. I ja per demanar, amb els dits de la mà esquerra del mallorquí enrampats. Tot i així, seguiria apostant pel millor jugador de tots els temps en terra batuda.