Diumenge passat a París es va viure una ODA AL TENNIS, amb majúscules. He vist grans partits del Big Three els darrers 15 anys, l’èpica final Nadal-Medvedev de l’Australia Open del 2022 i moments irrepetibles de Del Potro, Wilander, Nalbandian, Connors, McEnroe, Agassi, Bruguera, Chang, Pernfors i tants altres que m’han fet enamorar cada dia una mica més del nostre esport. Però les 5 hores i 29 minuts de l’Alcaraz-Sinner d’orgasme tennístic inoblidable van portar el tennis a una dimensió de ciència-ficció, amb una igualtat increïble en quasi tots els aspectes del joc.
En sets i tie breaks, 3 a 2 i 2 a 1 per a Alcaraz. En punts totals, 193 a 192 per a Sinner. En jocs, empat a 28.
Amb el primer servei, Sinner va tenir un 54% d’encert per guanyar un 70% (72/103) dels punts, amb 8 punts directes (aces). Alcaraz va ser lleugerament millor en percentatge de primers serveis (58%) i pitjor (71/113) en percentatge de punts guanyats amb el primer servei (64%), amb 7 aces. La velocitat mitjana de primers, 199 km/h a 192 km/h a favor de l’italià.
Amb el segon servei, la velocitat va ser superior en Alcaraz (165 km/h a 153 km/h), i el percentatge de punts guanyats també (57% a 50%), amb un 46/81 contra 44/88. És a dir, la meitat dels segons serveis de Sinner els va guanyar Alcaraz. És aquí una de les possibles claus del partit: Carlos va arriscar més amb el segon servei (fent 7 dobles faltes contra 0 de Sinner) per evitar la restada contundent que tant de mal li va fer a Djokovic en la semifinal de divendres. Djokovic va servir a 187 km/h, amb un 71% d’encert, va guanyar el 67% de primers serveis i un 58% de segons, i va acabar perdent tres vegades el servei, i també el partit. Amb molta més igualtat del que va indicar el marcador final. L’equip de Carlos segur que en va prendre nota.
En l’apartat de punts, Sinner va guanyar per un ajustat 193 a 192, tot i que servint va guanyar Alcaraz 117 a 116, i restant ho va fer Sinner per 77 a 75.
En la volea, van empatar en percentatge (a 67%), tot i fer-ne més l’italià (30/45 contra 22/33). La contundència dels cops del murcià va fer que hagués de pujar menys a la xarxa.
Tots dos van trencar 7 vegades el servei de l’adversari (7/14 del murcià per 7/15 de l’italià). En els sis partits anteriors, Sinner només havia perdut 4 vegades el servei.
Una altra de les claus de la final va ser les xifres de punts guanyadors respecte als errors no forçats. En el tennis modern qui aconsegueix millors xifres en aquest aspecte del joc acostuma a guanyar els partits. Alcaraz venia de 40 winners/22 errors no forçats de quarts de final contra Paul (13/23), i 35/32 contra Musetti (22/32) a la semifinals. Sinner n’havia fet 31/13 a quarts contra Bublik (22/37) i a semifinals contra Djokovic 44/36 (per 35/53 de Nole). A la finalíssima, Sinner va fer 53 winners i 64 errades no forçades, i Alcaraz 70 punts guanyadors per 73 errors no forçats. L’italià va fer molts més errors que en els altres 6 partits perquè Alcaraz exigia sempre una pilota més quan defensava. En el joc d’atac, Carlos va haver de colpejar la bola a mesura que avançava el set amb més agressivitat per contrarestar el ritme de piloteig altíssim de Sinner. Per això en el cinquè set tots dos jugadors van fer més punts guanyadors que en cap dels sets anteriors (23 Alcaraz/17 Sinner). Alcaraz n’havia fet: 8,12,14 i 13 en els quatre primers sets, i Sinner 7,13,7 i 9. El joc en el darrer set va ser sublim, sobretot per part de l’espanyol, que va doblar els winners dels sets precedents.
I en l’aspecte emocional, el partit va tenir de tot. Sinner va malgastar un 0 a 40 més el seu servei posterior en el quart set quan guanyava per 5 a 3, i Alcaraz va fer el mateix en el cinquè set quan servia amb 5 a 4 per guanyar Roland Garros. En el tie break del cinquè Alcaraz va començar com un cicló (7 a 0), per acabar guanyant amb més claredat de la que es podia esperar, amb un passing de dreta paral·lel a la carrera inoblidable.
Fa quatre anys, abans de guanyar cap Grand Slam, escrivia que Alcaraz superaria el Big Three, i ja en porta cinc amb només 22 anys. Sinner amb 23 anys també ho farà, perquè l’un i l’altre estan per sobre de la resta dels tennistes del moment.
Llarga vida al tennis!!!