Diumenge 23 de marc.
Fa tres dies que es va fer el sorteig del campionat de Catalunya de tennis +50 anys. 68 inscrits! Hi ha fase prèvia, i com que no tinc rànquing em tocarà jugar-la per veure a quina part del quadre entro. Porto mesos amb ganes de jugar la competició i comprovar el nivell sènior del tennis català. Les darreres setmanes ha plogut i els partits de diumenge s’han passat a dilluns. Em pot beneficiar perquè la gent arribarà menys entrenada. O això vull pensar. Fa molts mesos que m’estic preparant físicament fent ioga. Em trobo elàstic i amb pocs quilets de més. Tennísticament, tot i fer classes, és una incògnita. Quasi no he competit en els darrers mesos (només amb en Juanjo de Vilafranca i en Nacho de Teià). Estic motivat per jugar un bon tennis, gaudir del torneig i sobretot no prendre mal. Aquestes són les tres premisses pactades amb la Kris, la meva companya de vida.
Fins demà dilluns no sabré qui és el meu primer rival. La meva àvia de 101 anys s’està morint, i probablement el fatídic dia serà aquesta setmana.
Dilluns 24 de març.
Per fi ha sortit el sol i el torneig comença. En Francesc Monllau, núm.1 del rànquing espanyol i 1r cap de sèrie, ha de salvar una bola de partit per passar la primera ronda. Hi ha nivell. El neguit de competir comença a estar present. Debutaré demà dimarts a les 12 h contra en Toni Gutiérrez. Encordo la raqueta Volkl que provaré i estrenaré en la competició. Al matí faig classe a la pista ràpida de Pallejà, i la raqueta i el cordatge em donen bones sensacions. A la tarda aprofito les classes per agafar més ritme. La raqueta és taronja llampant. No passaré desapercebut.
Dimarts 25 de març.
A les cinc de la matinada mor l’àvia. Per fi descansarà en pau. Rebo la trista notícia set hores abans de debutar. L’enterrament serà demà dimecres a Canet de Mar a les 12 h. Hi aniré amb la Nina i la Kris. Un motiu més per dedicar-li la victòria en la primera ronda. Apareixen les pors. No sé si sabré deixar de banda la notícia i competir. Una classe amb en Bernard Retali em serveix per escalfar. Ho faig prou bé. Guanyo 6/2 6/1. Jugo molt bon tennis. Tens a l’inici perquè en Toni colpeja bé i dur. El faig treballar i la victòria en el marcador no explica la dificultat. Parlo amb en Rubén, el jutge àrbitre, per demanar-li que demà no em posi el partit aviat. A la tarda em truca per dir-me que jugaré a les 15 h contra en Xavier Campos. També del CE Terrassa. En Toni li passarà informació del meu joc. Demà el dia serà emotiu.
Dimecres 26 de març.
A les 12 h és el funeral. Arribem al tanatori i la iaia descansa. Per fi ho farà en pau i es reunirà amb les seves germanes, pares i l’avi Jordi, qui m’havia acompanyat l’estiu del 1984 durant tota la setmana al primer torneig que vaig guanyar, l’Open de Malgrat infantil, eliminant abans de la final l’Albert Portas (núm.19 ATP l’any 2001). En aquesta increïble setmana m’acompanyarà la Kris. Ningú pot substituir millor l’avi. Amb la mateixa generositat, somriure, optimisme i amor. Estic en la millor de les companyies des de fa quasi dos anys. A la pista m’espera en Xavier. M’ho posa complicat només començar. Masses emocions en el comiat de la iaia. Salvo unes quantes pilotes de 0-2 en el 1r set per acabar guanyant 6/2 6/0. Demà m’espera en Raimundo Amat (cap de sèrie núm.10), de 53 anys.
Dijous 27 de març.
Ioga amb la Núria per col·locar les emocions, estirar la musculatura i viure al màxim el present. Com diu ella, l’aquí i l’ara. Classe de tennis amb en Ricard Fité i un doble molt divertit amb els germans Carles i Víctor Bosch i en Miquel Montserrat. Em sento pletòric per afrontar el partit a la tarda, i més després d’anar a dinar a fora amb la Kris. En “Mundi” és un futbolista reconvertit en tennista fa 25 anys que competeix en el circuit sènior amb un joc intel·ligent, tàctic i perillós. No he de fer cas al grup de whatsapp de l’equip del SEC. Diuen que el podria guanyar amb l’esquerra. Em fa deixades a l’inici, una bona dreta creuada i molts globus defensius. Amb 6/1 i 0/40 (servint ell) em confio i es posa 0/3. Dubtes. Pors. El grup de whatsapp del SEC. Penso en el 3r set. Respiro i començo a jugar punt a punt com si no hi hagués res més. Guanyo sis jocs seguits i em planto a 4rts de final. La ment quasi em fa caure en barrina. El ioga m’ha ajudat. La Kris també. A l’acabar el partit ens hem quedat a veure els meus dos possibles rivals. Durs. Revés liftat a una mà, bona dreta i competitius. Demà serà un altre dia.
Divendres 28 de marc.
Al despertar, les cames comencen a estar una mica cansades, però porto estirant tots els dies al matí, i abans i després del partit. Aquesta tarda a les cinc estaré preparat per enfrontar-me a un rival de nivell, en Josep Maria Araujo (49 anys). Havia estat 5è mundial +35 fa uns quants anys. Es posa 0 a 3 només començar amb dos trencaments de servei. El seu revés paral·lel i la seva dreta són complicats de llegir. Començo a entrar en el partit i cada joc passa a ser una lluita aferrissada per dominar el ritme de bola i moure el rival. Empato a 4 en el moment més calent del partit. Jocs llargs, intercanvis durs i molt desgast físic. Guanyo el set 6/4 amb molta dificultat. Inicio el segon set amb més intensitat. Ell també. Físicament el veig al límit. El castigo per tota la pista i es trenca muscularment. Amb 2 a 1 meu el partit està quasi sentenciat. Intenta seguir, colpejant dur la bola per no haver de córrer. Em sorprèn en un joc, però el segueixo movent fins que es retira amb 5 a 2. Ja soc a semifinals. Només el primer set ha estat dur. No m’he desgastat i em continuo trobant fresc i ple de confiança. Demà el nivell encara serà més alt. Més ioga per preparar-me.
Dissabte 29 de març.
He anul·lat les classes per centrar-me en el complicat partit. Hi vaig abans per veure una mica la primera semifinal. Hauria de jugar a les onze, però la primera semifinals s’allarga molt. Començo a la una contra en Guillem Vizcaíno (49 anys), 9è cap de sèrie, que el dia abans ha derrotat un dels favorits. El vaig veure apallissar l’any passat en un torneig de +45 el finalista, en Francesc Monllau, que ja ha guanyat la primera semifinal. Colpeja la dreta amb molta violència, té un servei de professional i un revés on sento que el podré atacar. A l’escalfament me n’adono que el revés és millor del que imaginava. Se’m posa 4 a 1 colpejant duríssim, fent deixades i demostrant-me que això és un altre nivell. Té quatre boles de 5 a 1 en un joc llarguíssim que aconsegueixo salvar. La meva confiança creix. Igualo el seu tennis amb bones deixades, volees i joc d’atac. El set s’iguala fins al 6 a 6. Ell està sorprès. El públic que ha vist l’inici també. Guanyo el tie break per 7 a 3 amb un passing de dreta creuat a la línia. Falta guanyar un set més. Ell comença més agressiu que el primer set, però ara la meva confiança, motivació i joc han augmentat. Gran nivell de tennis per ambdues parts. I amb 4 a 4 servint jo, guanyo en blanc amb un espectacular ace de segon servei. Estic a 4 punts de la final després de dues hores de gaudir del partit. Així l’hi faig saber a la Kris. És l’oportunitat de tancar el partit i estic convençut que ho faré. Amb 15 a 40, ell juga un punt perfecte, però a la segona oportunitat faig una restada profunda de revés creuat, una deixada de dreta precisa i un globus de volea quasi definitiu… Ell intenta tornar-lo desesperadament per sota de les cames i la bola marxa a fora. Soc a la final. Ho celebro tancant el puny. La Kris em somriu. He jugat molt bé i he competit perfecte. En Guillem em felicita amb esportivitat. També em reconeix que ha gaudit del partit. Ara necessito recuperar-me perquè estic fet pols. Teatre i sopar per desconnectar. Difícil fer-ho. La final serà a les 9.30 h i aquesta matinada hi ha canvi d’hora. Descansarem una hora menys.
Diumenge 30 de març.
Em desperto a les 5.45 h. No puc dormir. Necessito estirar perquè tinc les cames adolorides, i tot i no haver perdut cap set, els cinc partits comencen a passar factura. A les 6 h un plat de pasta i cafè amb soja, 45 minuts de ioga, 30 minuts de massatge amb la pistola, un segon cafè i sortim per sisena i darrera vegada cap a Sant Cugat. Música en bucle mentre condueixo (El equilibrio es imposible, Ya verás i Judit). Arribem a les 9.05 h. Més ioga per escalfar durant 20 minuts mentre penso en el pla de partit: jugar valent, atacar a la xarxa, mesurar bé les deixades, i no deixar que imposi el seu joc de punts eterns i fortalesa mental. En Francesc és el cap de sèrie núm.1 i favorit, el primer del rànquing espanyol, un animal físic, una mentalitat de no regalar ni arriscar res i 49 anys. A favor meu: no tenir pressió, més nivell tècnic i un joc més variat. Ell porta el doble de temps en pista i moltes finals a les seves espatlles. Tinc confiança i el partit comença a la pista central. Perdo el servei en un primer joc de 10 minuts, i se’m posa 0 a 2. Jugo amb presses i abuso de les deixades. Tot i així he tingut opcions d’anar 2 a 0. Començo a trobar el ritme del partit i em poso 3 a 2 atacant i definint a la volea. Em sento superior, però l’hi hauré de demostrar en tot moment si el vull vèncer. El partit es fa molt dur i em costa aprofitar els avantatges per sentenciar el set. Del 4 a 3 a favor, passem al 4 a 5 en contra. Hem superat l’hora de partit i aconsegueixo jugar el meu millor tennis. Domino amb cops angulats a banda i banda de la pista. El càstig que rep és proporcional a l’augment de la meva confiança. 6 a 5 amunt i arriba el joc decisiu. Dura 15 minuts. Tinc unes quantes pilotes de set i el guanyo després d’un gran darrer punt amb una contradeixada inabastable. Crido. Em desfogo. 1 hora i 45 minuts de lluita. Ell està rebentat i ha esgotat el temps de descans durant tot el set. Jo no m’he assegut en tot el torneig. Comencem el segon set i la dinàmica no canvia. Domini absolut. Poso la bola on vull i ell es defensa per tota la pista. Guanyo 2 a 0 i cau a terra després de perseguir l’enèsima bola impossible. Crida de dolor. Rampes lògiques. Aturada de cinc minuts. Coixera. Desconnecto i em descentro. Millora el seu físic i empitjora el meu joc. El partit s’iguala (3 a 3). El ioga dels darrers mesos haurà d’ajudar-me. Com? No pensant en el que ha passat i seguir punt a punt. Cop a cop. Noto amb claredat que el partit dependrà de mi, i passa per millorar el joc, competir al màxim i no perdre la concentració. Amb 4 a 4 i 0-40 per a ell, encadeno cinc punts consecutius i mantinc el servei. Restaré per ser campió de Catalunya. Parlo amb la Kris i li dic que això no se’m pot escapar. Ara és el moment. Quatre punts per acabar després de més de tres hores de donar-ho tot. 0-15 volea guanyadora, 0-30 contrapeu guanyador de revés, 0-40 deixada a plaer després de moure’l de costat a costat. Només queda un punt. Em senyalo el cap mentre em dic:
Punt a punt, Jordi! Agressiu a la restada i sense errors!
Em colpejo la cama esquerra abans de restar. Revés creuat profund. Dreta creuada angulada. Ja domino. En Francesc defensa amb la dreta tallada i li queda curta. Sé que he d’atacar amb valentia. Revés creuat tens i angulat. Pujo a la xarxa. Defensa com pot. Ja el tinc. Només he de tocar la bola amb la volea de revés al costat contrari d’allà on és. La toco i s’atura el temps. Ell fa el darrer esforç impossible. Tothom sap que la final és meva. Tot succeeix a càmera lenta. Em relaxo. Crido fort mentre em giro sobre mi mateix. En Francesc cau a terra extenuat al no arribar al darrer esforç. Llenço la raqueta al camp contrari. Alço els braços. El públic aplaudeix. Assenyalo la Kris mentre aixeco un puny. M’abraço amb en Francesc. Em sento feliç. M’abraço amb la Kris i ens besem. M’emociono uns segons… Va per tu, iaia! I per mi! Gràcies, Xavi, per animar-me durant la final. I mil gràcies, Kris, per ser-hi els sis dies. Sense tu no ho hauria assolit.
Dijous 3 d’abril.
Han passat 4 dies, cent hores i algunes classes per adonar-me que ara començo a recuperar el cos d’una setmana molt intensa i exigent. Moltes felicitacions, alguna entrevista de ràdio i un bany d’ego que sempre t’agrada fins que deixa de fer-ho. I ara què? Com ho gestiono? De més jove, després de guanyar sentia buidor i tristor. Era una sensació desagradable, però habitual, perquè no em sentia bé amb mi mateix. Guanyava per sentir-me valorat pels de fora. Avui, tot i que l’ego vol apropiar-se de la victòria i treure pit, no l’hi deixo fer. L’observo i me n’adono que m’he demostrat a mi mateix que es pot competir i guanyar jugant bé. Proposar un joc valent i divertit per assaborir cada colpeig, cada bot, cada relliscada, cada errada, cada bon intercanvi, cada punt guanyador i cada detall per apropar el tennis a la meditació en moviment, on les victòries i les derrotes haurien de ser secundàries. I llavors un dorm molt millor, l’ànima descansa i gaudeixes molt més de tot el que et va succeint a la vida.
Llarga vida al tennis!!