Em considero un vouyeur empedreït i em fascina veure al pati de les escoles com els nens juguen (quasi sempre a futbol i bàsquet) a diferents esports. En la meva infantesa a Canet de Mar emulàvem Maradona i Schuster o Jordan i Larry Bird. Quan sortíem a jugar en la mitja hora d’esbarjo que teníem al matí i a la tarda, mentre esmorzàvem o berenàvem: xutàvem a porteria, llençàvem a cistella i corríem darrere la pilota sense escalfar. No ho fèiem mai, i no recordo cap lesió a part d’algunes ulleres trencades i alguns traus al cap.
En el tennis, quan entreno joves i no tan joves he agafat aquest model. L’escalfament el faig jugant amb la bola utilitzant jocs coordinatius, cooperatius i competitius des del primer minut que entren a la pista. Aquest contacte continuat amb la bola en espai reduït fa que els alumnes se n’adonin de la importància de «sentir» la bola al contactar amb la corda. La progressió hauria de ser començant amb un treball cooperatiu per passar després al treball competitiu, simulant al màxim el joc real a tota la pista.
Limitar el terreny, el tipus de bola i les regles de joc fa que adaptem els exercicis d’escalfament al nivell i l’edat de cada alumne. Ells ho agraeixen perquè han d’estar concentrats a fer tot allò que els vas marcant, i intenten trobar el «feeling» amb la bola en tot moment.
Les sensacions augmenten a mesura que ens acostumem a aquest treball, sense oblidar-nos de la preparació física, amb estiraments, abdominals, treball compensatori i de tonificació amb gomes elàstiques, i els exercicis isomètrics, entre alguns d’ells. D’això en parlarem en pròxims articles.
Una respuesta a “L’ESCALFAMENT JUGANT”
Jordi és un magnífic exemple de com combinar l’entusiasme per l’esport amb una metodologia educativa innovadora i efectiva. Jordi comparteix les seves vivències personals i les seves observacions sobre l’entrenament esportiu, ressaltant la importància de l’escalfament i la interacció constant amb la pilota des de l’inici de l’entrenament. Aquest enfocament, que promou el joc cooperatiu i competitiu, s’ajusta perfectament al nivell i a l’edat de cada alumne, potenciant la concentració i la connexió amb l’esport.
A més, la inclusió de pràctiques com estiraments, treball amb gomes elàstiques, i exercicis isomètrics, mostra un coneixement profund en la preparació física. Aquest enfocament holístic no només millora les habilitats esportives dels alumnes, sinó que també cuida la seva salut física.
En conclusió, el vlog de Jordi és una font inspiradora i un recurs excepcional per a tothom interessat en l’ensenyament i la pràctica esportiva, mostrant un equilibri ideal entre la passió pel joc i l’atenció al desenvolupament físic i tècnic dels esportistes.