Bon Nadal, el retorn del JEDI?

Després de quasi un any sense jugar, tornarà a les pistes el millor jugador de tots els temps en terra batuda. Serà l’any olímpic i probablement l’any de la seva retirada. Hi arribarà amb 38 anys i moltes lesions al seu cos. París i les pistes de Roland Garros seran el millor colofó a una dilatada carrera: 14 Grand Slams a París i dos ors olímpics (individual i dobles) seran el millor reclam per acomiadar el millor esportista espanyol de tots els temps, conjuntament amb Pau Gasol.

M’escrivia fa uns dies amb Marc López (medalla d’or olímpica fent parella amb Nadal a Rio i formant part del seu equip tècnic) i em recalcava que de nivell va sobrat per guanyar el 15è Roland Garros si les lesions el respecten. En la primera part de la temporada jugarà l’Australia Open per demostrar-se a si mateix si pot aspirar a grans fites i tornar a competir contra els més grans del moment. El repte és complicat perquè mai ha estat tants mesos aturat, i en aquest darrer any el nombre de rivals ha augmentat i la potència dels cops s’ha incrementat amb més jugadors capaços de competir al més alt nivell. Si pot tornar a fer la proesa del 2022, quan va encadenar 20 victòries consecutives en el millor inici de temporada en tota la seva dilatada carrera després de 4 mesos lesionat, segurament estarem parlant del millor retorn en la història del tennis.

Escoltava una entrevista a en Toni Nadal, el tiet i entrenador d’en Rafa durant quasi tota la seva carrera, on comentava que el factor que ha determinat l’èxit del seu nebot tant a l’hora de competir com a l’hora de millorar ha estat el seu caràcter. Amb una capacitat única d’equivocar-se o errar, i permetre’s tornar-ho a intentar les vegades que fes falta, controlant la frustració amb una mentalitat de ferro. Aquest és l’element clau per entendre tot el que ha guanyat el mallorquí, i que es posi d’exemple per als joves pels seus valors quan s’enfronta a les adversitats.

Llarga vida a en Rafa i Bon Nadal per molts anys a tothom que el vulgui gaudir.