Darrerament he observat l’impacte del pàdel en un torneig social en el club on treballo, El SEC de Corbera, i m’ha fet plantejar la segúent questió: què és el que prioritzem més guanyar o passar-ho bé? O igual d’interessant: guanyar o jugar bé?
Des de la meva infantesa he practicat molts esports d’equip i per sobre de tots el tennis. He gaudit d’entrenar i millorar, tot i que m’han inculcat el guanyar a qualsevol preu amb un denominador comú: no calia passar-ho bé ni jugar bé si es guanyava. Com si en la victòria ja hi entrés tot. Ara em toca a mi ensenyar als joves i no tan joves quina hauria de ser la prioritat al practicar qualsevol esport. Si menys no, que fossin conscients de les diferents opcions que tenen, i el ventall de possibilitats que comporta escollir-ne alguna.
Educar des de l’esport, divertint-se, millorant i somrient hauria de ser el cavall de batalla dels professionals que ensenyem als nens i nenes qualsevol disciplina. El tennis individual requereix un elevat nivell coordinatiu, tècnic, físic i psicològic per començar a gaudir de la competició. Fins arribar a competir a bon nivell, cal disfrutar del joc i de la seva riquesa tècnico-tàctica. Aquí els entrenadors hi tenim molt a dir, amb una proposta d’aprenentatge més integradora i divertida, per sobre de la proposta d’aprenentatge competitiva i exigent.
Molts pares exigeixen inconscientment als seus fills que siguin els millors i sense adonar-se’n els hi provoquen un neguit que va moltes vegades acompanyat de frustració i tristor. I el que és pitjor, avorreixen i no gaudeixen la disciplina que practiquen.
La famosa frase de Johan Cruyff abans de guanyar la final de la Champions a Wembley: «Sortiu i divertiu-vos» ens hauria de fer reflexionar per adonar-nos que si en el més alt nivell competitiu som capaços de gaudir del que fem, podrem obtenir un més alt rendiment en una situació límit de màxima presió.
Alcaraz, Kobe Bryant, Messi, Neymar i Ronaldinho són un exemple d’esportistes d’èlit que sabien i saben disfrutar competint al màxim nivell.