Les pel\u00b7l\u00edcules esportives amb \u00e8pica m\u2019apassionen. Aquelles hist\u00f2ries on alg\u00fa compleix el seu somni impossible. Els \u201cvells rockers\u201d que contra pron\u00f2stic guanyen. En Djokovic quasi ho assoleix en el darrer Australia Open amb un joc sublim, al l\u00edmit de la perfecci\u00f3, una gran intel\u00b7lig\u00e8ncia t\u00e0ctica, una condici\u00f3 f\u00edsica privilegiada, i amb la mentalitat i la confian\u00e7a de sentir-se el millor tennista de tots els temps. Quasi tothom esper\u00e0vem la final Sinner-Alcaraz, per\u00f2 els rom\u00e0ntics desitj\u00e0vem que el serbi ens permet\u00e9s somiar amb tot el que t\u00e9 de meravell\u00f3s i \u00fanic el tennis. I quasi ho aconsegueix.<\/p>\n
El primer Grand Slam de la temporada en la categoria masculina ens regalava la classificaci\u00f3 dels quatre primers del r\u00e0nquing a les semifinals de l\u2019Australia Open. I els dos partits van ser una oda al tennis, amb tots els ingredients possibles: espectacle, emoci\u00f3, \u00e8pica, bon joc i girs de gui\u00f3 inesperats. L\u2019oda ja havia comen\u00e7at abans de la lesi\u00f3 de Musetti quan tenia contra les cordes Djokovic a quarts de final, va continuar amb les pol\u00e8miques rampes d’Alcaraz quan guanyava dos sets a zero Zverev, amb la remuntada de l’alemany contra el murci\u00e0 guanyant dos tie breaks seguits i situant-se 5 a 3 en el cinqu\u00e8 set per eliminar el n\u00famero 1 mundial, i amb la incre\u00efble recuperaci\u00f3 de l’espanyol guanyant 4 jocs consecutius per plantar-se la final, i encara va prosseguir amb la proesa de Djokovic d\u2019eliminar Sinner en cinc sets i intentar aconseguir el seu 25\u00e8 major.<\/p>\n
De les moltes estad\u00edstiques que he llegit aquests dies n\u2019hi ha una que ens comen\u00e7a a ensenyar per qu\u00e8 Alcaraz superar\u00e0 el Big Three: el percentatge de vict\u00f2ries en partits de m\u00e9s de 3 hores i 50 minuts entre els jugadors que han arribat a finals d\u2019un Grand Slam els darrers 18 anys:<\/p>\n
1r Alcaraz 12 vict\u00f2ries 1 derrota, 92,3%
\n2n Nishikori 13 a 2, 86,7%
\n3r Nadal 30 a 10, 75%
\n4t Djokovic 30 a 11, 73,2%
\n5\u00e8 Murray 21 a 11, 65,6%
\n8\u00e8 Wawrinka 17 a 12, 60%
\n9\u00e8 Ferrer 11 a 8, 57,9%
\n11\u00e8 Zverev 8 a 7, 53,3%
\n12\u00e8 Medvedev 5 a 5, 50%
\n18\u00e8 Federer 6 a 12, 33,3%
\n19\u00e8 Thiem 3 a 8, 27,3%
\n21\u00e8 Sinner 0 a 8, 0%<\/p>\n
Veure Sinner el darrer d’aquesta classificaci\u00f3 ens indica que, quan els partits s’igualen i s’endureixen, l’itali\u00e0 no suporta la pressi\u00f3 i no \u00e9s capa\u00e7 de competir al nivell a qu\u00e8 ens t\u00e9 acostumats. I no \u00e9s un tema f\u00edsic. \u00c9s un tema mental. En aquesta classificaci\u00f3 tamb\u00e9 sorpr\u00e8n veure Federer amb un percentatge tan baix. Per aquest motiu Djokovic i Nadal el van superar en la cursa per ser el m\u00e9s gran de tots els temps. <\/p>\n
Estad\u00edsticament Sinner va ser superior a Djokovic en quasi tot: punts totals (152\/140), punts de servei (26\/12), punts guanyadors (72 a 46), percentatge de punts guanyats amb el 1r servei (80% a 72%), amb el 2n servei (52% a 51%), percentatge de volees guanyadores (79% a 52%). Nole va guanyar en percentatge de 1r servei (75% a 70%) i sobretot en salvar pilotes de trencament (16\/18 amb un 89% contra 5\/8 amb un 63%), aspecte que va ser clau en la sorprenent derrota de l\u2019itali\u00e0. Si mirem nom\u00e9s les estad\u00edstiques, Sinner i Alcaraz van derrotar per 12 punts de difer\u00e8ncia Djokovic (152 a 140 Sinner, i 118 a 106 Alcaraz), per\u00f2 nom\u00e9s l\u2019espanyol va guanyar el serbi. Qu\u00e8 ens vol dir aix\u00f2? La mentalitat d\u2019endur-se els punts importants en partits igualats. Federer ho explicava molt b\u00e9 quan deia que havia guanyat el 80% dels partits de la seva carrera, i en canvi \u00abnom\u00e9s\u00bb havia guanyat el 53% dels punts totals jugats. En aquest aspecte Nadal i Djokovic s\u00f3n insuperables. Tot i que Alcaraz \u00e9s el fill predilecte de tots dos. Si Sinner no millora aquest aspecte, que ho far\u00e0, l’espanyol superar\u00e0 els 30 Grand Slams. En el decisiu 5\u00e8 set del Djokovic-Sinner, el serbi va salvar 8 pilotes de trencament i va guanyar l\u2019\u00fanica que va tenir. En tots els altres apartats va guanyar Sinner, per\u00f2 va acabar perdent el set i el partit.<\/p>\n
En la final\u00edssima, Djokovic va comen\u00e7ar com un cicl\u00f3 guanyant 6 a 2 (29 punts a 15, 16 a 2 servint ell i empat a 13 servint Alcaraz). Va aprofitar les presses del murci\u00e0 per no donar-li opci\u00f3. A partir d’aqu\u00ed Alcaraz va jugar m\u00e9s pacient, allargant els punts i jugant amb m\u00e9s marge per canviar el rumb de la final. Djokovic es va fondre a poc a poc, tot i que va revifar en el 4t set salvant sis pilotes de trencament (semblant al 5\u00e8 set contra Sinner), per\u00f2 no va aprofitar l\u2019\u00fanica pilota de trencament, que l’hauria portat a for\u00e7ar el set definitiu. El diferencial entre els punts guanyadors i els errors no for\u00e7ats va ser decisiu (37\/26 Carlos i 32\/46 Novak). Quasi sempre ho \u00e9s en els partits, menys en el sorprenent Djokovic-Sinner (46\/42 Nole, 72\/42 Jannik). Alcaraz va guanyar en tots els apartats estad\u00edstics, i tot i aix\u00ed quasi arriben al 5\u00e8 set. Alcaraz no va ser Sinner, i la seva mentalitat guanyadora el va portar a guanyar el 7\u00e8 Grand Slam, el seu 1r Australia Open i refor\u00e7ar el n\u00famero 1 mundial. <\/p>\n
La temporada promet i l’assass\u00ed somrient sembla que no t\u00e9 aturador. Sinner? Djokovic? <\/p>\n
Adoro el tennis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les pel\u00b7l\u00edcules esportives amb \u00e8pica m\u2019apassionen. Aquelles hist\u00f2ries on alg\u00fa compleix el seu somni impossible. Els \u201cvells rockers\u201d que contra pron\u00f2stic guanyen. En Djokovic quasi ho assoleix en el darrer Australia Open amb un joc sublim, al l\u00edmit de la perfecci\u00f3, una gran intel\u00b7lig\u00e8ncia t\u00e0ctica, una condici\u00f3 f\u00edsica privilegiada, i amb la mentalitat i la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,8],"tags":[],"class_list":["post-330","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe","category-professional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/330","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=330"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/330\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":335,"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/330\/revisions\/335"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=330"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=330"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jordiesparrech.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=330"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}