Em considero un vouyeur empedre\u00eft i em fascina veure al pati de les escoles com els nens juguen (quasi sempre a futbol i b\u00e0squet) a diferents esports. En la meva infantesa a Canet de Mar emul\u00e0vem Maradona i Schuster o Jordan i Larry Bird. Quan sort\u00edem a jugar en la mitja hora d\u2019esbarjo que ten\u00edem al mat\u00ed i a la tarda, mentre esmorz\u00e0vem o beren\u00e0vem: xut\u00e0vem a porteria, llen\u00e7\u00e0vem a cistella i corr\u00edem darrere la pilota sense escalfar. No ho f\u00e8iem mai, i no recordo cap lesi\u00f3 a part d\u2019algunes ulleres trencades i alguns traus al cap.<\/p>\n\n\n\n
En el tennis, quan entreno joves i no tan joves he agafat aquest model. L\u2019escalfament el faig jugant amb la bola utilitzant jocs coordinatius, cooperatius i competitius des del primer minut que entren a la pista. Aquest contacte continuat amb la bola en espai redu\u00eft fa que els alumnes se n\u2019adonin de la import\u00e0ncia de \u00absentir\u00bb la bola al contactar amb la corda. La progressi\u00f3 hauria de ser comen\u00e7ant amb un treball cooperatiu per passar despr\u00e9s al treball competitiu, simulant al m\u00e0xim el joc real a tota la pista.<\/p>\n\n\n\n
Limitar el terreny, el tipus de bola i les regles de joc fa que adaptem els exercicis d\u2019escalfament al nivell i l\u2019edat de cada alumne. Ells ho agraeixen perqu\u00e8 han d\u2019estar concentrats a fer tot all\u00f2 que els vas marcant, i intenten trobar el \u00abfeeling\u00bb amb la bola en tot moment.<\/p>\n\n\n\n
Les sensacions augmenten a mesura que ens acostumem a aquest treball, sense oblidar-nos de la preparaci\u00f3 f\u00edsica, amb estiraments, abdominals, treball compensatori i de tonificaci\u00f3 amb gomes el\u00e0stiques, i els exercicis isom\u00e8trics, entre alguns d\u2019ells. D\u2019aix\u00f2 en parlarem en pr\u00f2xims articles.<\/p>\n\n\n\n