L’assassí somrient

Les pel·lícules esportives amb èpica m’apassionen. Aquelles històries on algú compleix el seu somni impossible. Els “vells rockers” que contra pronòstic guanyen. En Djokovic quasi ho assoleix en el darrer Australia Open amb un joc sublim, al límit de la perfecció, una gran intel·ligència tàctica, una condició física privilegiada, i amb la mentalitat i la confiança de sentir-se el millor tennista de tots els temps. Quasi tothom esperàvem la final Sinner-Alcaraz, però els romàntics desitjàvem que el serbi ens permetés somiar amb tot el que té de meravellós i únic el tennis. I quasi ho aconsegueix.

El primer Grand Slam de la temporada en la categoria masculina ens regalava la classificació dels quatre primers del rànquing a les semifinals de l’Australia Open. I els dos partits van ser una oda al tennis, amb tots els ingredients possibles: espectacle, emoció, èpica, bon joc i girs de guió inesperats. L’oda ja havia començat abans de la lesió de Musetti quan tenia contra les cordes Djokovic a quarts de final, va continuar amb les polèmiques rampes d’Alcaraz quan guanyava dos sets a zero Zverev, amb la remuntada de l’alemany contra el murcià guanyant dos tie breaks seguits i situant-se 5 a 3 en el cinquè set per eliminar el número 1 mundial, i amb la increïble recuperació de l’espanyol guanyant 4 jocs consecutius per plantar-se la final, i encara va prosseguir amb la proesa de Djokovic d’eliminar Sinner en cinc sets i intentar aconseguir el seu 25è major.

De les moltes estadístiques que he llegit aquests dies n’hi ha una que ens comença a ensenyar per què Alcaraz superarà el Big Three: el percentatge de victòries en partits de més de 3 hores i 50 minuts entre els jugadors que han arribat a finals d’un Grand Slam els darrers 18 anys:

1r Alcaraz 12 victòries 1 derrota, 92,3%
2n Nishikori 13 a 2, 86,7%
3r Nadal 30 a 10, 75%
4t Djokovic 30 a 11, 73,2%
5è Murray 21 a 11, 65,6%
8è Wawrinka 17 a 12, 60%
9è Ferrer 11 a 8, 57,9%
11è Zverev 8 a 7, 53,3%
12è Medvedev 5 a 5, 50%
18è Federer 6 a 12, 33,3%
19è Thiem 3 a 8, 27,3%
21è Sinner 0 a 8, 0%

Veure Sinner el darrer d’aquesta classificació ens indica que, quan els partits s’igualen i s’endureixen, l’italià no suporta la pressió i no és capaç de competir al nivell a què ens té acostumats. I no és un tema físic. És un tema mental. En aquesta classificació també sorprèn veure Federer amb un percentatge tan baix. Per aquest motiu Djokovic i Nadal el van superar en la cursa per ser el més gran de tots els temps.

Estadísticament Sinner va ser superior a Djokovic en quasi tot: punts totals (152/140), punts de servei (26/12), punts guanyadors (72 a 46), percentatge de punts guanyats amb el 1r servei (80% a 72%), amb el 2n servei (52% a 51%), percentatge de volees guanyadores (79% a 52%). Nole va guanyar en percentatge de 1r servei (75% a 70%) i sobretot en salvar pilotes de trencament (16/18 amb un 89% contra 5/8 amb un 63%), aspecte que va ser clau en la sorprenent derrota de l’italià. Si mirem només les estadístiques, Sinner i Alcaraz van derrotar per 12 punts de diferència Djokovic (152 a 140 Sinner, i 118 a 106 Alcaraz), però només l’espanyol va guanyar el serbi. Què ens vol dir això? La mentalitat d’endur-se els punts importants en partits igualats. Federer ho explicava molt bé quan deia que havia guanyat el 80% dels partits de la seva carrera, i en canvi «només» havia guanyat el 53% dels punts totals jugats. En aquest aspecte Nadal i Djokovic són insuperables. Tot i que Alcaraz és el fill predilecte de tots dos. Si Sinner no millora aquest aspecte, que ho farà, l’espanyol superarà els 30 Grand Slams. En el decisiu 5è set del Djokovic-Sinner, el serbi va salvar 8 pilotes de trencament i va guanyar l’única que va tenir. En tots els altres apartats va guanyar Sinner, però va acabar perdent el set i el partit.

En la finalíssima, Djokovic va començar com un cicló guanyant 6 a 2 (29 punts a 15, 16 a 2 servint ell i empat a 13 servint Alcaraz). Va aprofitar les presses del murcià per no donar-li opció. A partir d’aquí Alcaraz va jugar més pacient, allargant els punts i jugant amb més marge per canviar el rumb de la final. Djokovic es va fondre a poc a poc, tot i que va revifar en el 4t set salvant sis pilotes de trencament (semblant al 5è set contra Sinner), però no va aprofitar l’única pilota de trencament, que l’hauria portat a forçar el set definitiu. El diferencial entre els punts guanyadors i els errors no forçats va ser decisiu (37/26 Carlos i 32/46 Novak). Quasi sempre ho és en els partits, menys en el sorprenent Djokovic-Sinner (46/42 Nole, 72/42 Jannik). Alcaraz va guanyar en tots els apartats estadístics, i tot i així quasi arriben al 5è set. Alcaraz no va ser Sinner, i la seva mentalitat guanyadora el va portar a guanyar el 7è Grand Slam, el seu 1r Australia Open i reforçar el número 1 mundial.

La temporada promet i l’assassí somrient sembla que no té aturador. Sinner? Djokovic?

Adoro el tennis.